6èA. Un dia molt diferent.

Hi havia una vegada una escola que es deia Busquets i Punset, on es va produir un fet misteriós ple d’esdeveniments estranys. Un dia qualsevol,  van arribar a l’escola els nens/es de 6èA, que pensaven  seria un dia com tots els altres. Van entrar a la classe per esperar al professor, i quan va passar mitja hora i  van veure que no arribava , van anar a preguntar als nens de 5è si els seus mestres havien arribat, però tampoc ho havien fet. Miraren  per totes les aules de l’escola, però no van trobar ningú. Van tornar a la classe i tots els nens estaven contents, menys tres, que es deien : Joan, Marta i Mònica. Ells van descobrir que hi havia una nota a la taula del professor, la van agafar i  llegir tot seguit. Deia: “Quina és l’aula on aprenem música? “ . Una vegada que encertaren  la pregunta, se’n van anar corrents a l’aula de música, on van descobrir que hi havia una nota en un faristol  en la que posava: “Si toqueu la cançó de  la lluna i la pruna amb el piano, una altra pista més descobrireu”.

 La Mònica sabia  com tocar aquesta cançó, la va aprendre quan era petita, la va tocar tan bé que de sobte va aparèixer a la pantalla tàctil de l’aula una altra pista més que deia: “Quina és l’aula d’en Joan i de la Laura?”. Un cop van encertar la pregunta, tota la colla es va dirigir a l’aula d’anglès, concretament a  la TAC TWO . Allà van trobar un paper damunt d’una  taula on posava: ”Where is the place where football is played the most?”. El Joan que sabia molt d’anglès la va traduir ràpidament i la va llegir per tots en veu alta: “On és el lloc on juguem més a futbol?”. Els tres nens es van dirigir eufòrics cap al camp de futbol del pati sense pensar-s’ho dues vegades....Allà, a la porteria de futbol, van trobar una altra nota que deia: “Quin és el lloc on fem més jocs?”. Aquesta pregunta també era fàcil, no van dubtar ni tan sols un moment i se´n van anar tots plegats cap al gimnàs, on van descobrir  que a la cistella de bàsquet hi havia un altre paper  escrit: “Si una altra pista voleu descobrir,  a l’Institut Apel·les Mestres haureu d’acudir...” . 

A continuació i sense perdre un segon se’n van anar corrents cap a l’institut per esbrinar la pista que els portaria cap al final d’aquell dia que estava sent tan diferent de la resta de la setmana....., mentre que tothom es preguntava el per què d’aquelles pistes. Què era el que passava a l’escola? Per què no hi havia cap mestre? Totes les preguntes es resoldrien a l’institut. Sí, sens dubte, aquell dia seria un dia molt diferent!!!