dilluns, 30 de gener del 2012

FUTUR


    Segle XXIII.   Una pandilla formada per nois i noies, entre onze i dotze anys.
L’Anna és la més sensata i li aterra provar coses noves. El Sergi , un noi molt alt, és molt tímid i li costa molt donar la seva opinió. Jesús i Cristina, són dos germans molt diferents, es barallen gairebé sempre i és en Sergi, tot i la seva timidesa ,  l’únic que aconsegueix que fassin les paus.
El dilluns , tota la classe va d’excursió al museu d’història antiga, concretament la història del segle XXI. Veuen objectes estranyíssims amb rètols que expliquen que eren i per a que servien. Per exemple veuen gomes, llibres, llibretes, bolígrafs,... A sota posen les explicacions.
                                                    Bolígraf

S’ UTILITZAVA PER ESCRIURE, QUAN NO EXISTIEN ELS ORDINADORS TÀCTILS.
 
 






Al cap d’una estona els deixen anar sols per totes les sales del museu. Els dos germans, els que els hi costava molt seguir les normes, veuen una porta on posa:

NO PASSAR
OBJECTE EN REPARACIÓ
 
 






- Jesús, estàs pensant el mateix que jo?
- Vols anar al lavabo. Però no, no podem passar, està prohibit.
- Només serà un moment i ja està.

Quan creuen que ningú mira, travessen la porta. Annan i Sergi corren darrera d’ells.
- Cristina !! Jesús !! Espereu, que nosaltres també volem entrar.

Un cop a dins veuen una màquina molt estranya, on posa objecte en reparació. Com sempre i sense fer cas a les normes, tots quatre pugen a la màquina, i li donen a una palanca.
- Cristina, com se t’acudeix pujar !
- Semblava divertit.
- Per què li crides, Anna? , diu en Jesús.
- Tu calla, que també has donat idees – respon Anna molt enfadada.
- No, no , jo només volia anar al lavabo.
-  Jo crec, que no cal enfadar-se tant.

Baixen de la màquina, fan un passeig i tornen a pujar.

- Veus, no era per tant.
- Ara tornem a donar a la palanca, i ningú sabrà el que hem fet.
- És veritat, no entén perquè posava en reparació si va com la seda.

Tornen a donar a la palanca, però aquesta vegada, les coses no resulten igual. Ja no estan al mateix lloc, ni tant sols a la mateixa època. L’Anna, la més sensata, veu un calendari des de lluny i al apropar-se veu....

12 de desembre de 2012



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada