dilluns, 30 de gener del 2012

LUCIA I LA SELVA A CASA


Hi havia una vegada, en un poblet de Catalunya, una noia de nou anys, amb cabells llargs i castanys, ulls blaus i estatura mitjana que es deia Lucia.
La Lucia era una nena capritxosa, que no tenia cap germà ni germana i es sentia sola.
Ella volia un animalet per ensenyar-li a fer coses i que li fes companyia. A més, totes les seves amigues tenien mascota i ella també volia una.

Com que faltava una setmana pel seu aniversari, va dir als seus pares que aquest era el regal que ella volia:
- Pel meu aniversari vull un gos- Va dir la Lucia.
I els pares van contestar:
- Si vols un gos, t'hauràs de portar molt bé.
Això va fer reaccionar a la Lucia, perquè des d'aquell moment es va comportar molt bé:
Va rentar els plats, va treure la pols dels mobles, va doblegar tota la roba neta i quan ja quedava poc per anar a dormir, en lloc de mirar la tele, es va rentar les dents i es va ficar al seu llit a llegir un conte.
Els seus pares estaven sorpresos, havia sigut la millor setmana des de fa quatre anys!. Tant el pare com la mare es van apropar a la Lucia, que estava cansada perquè havia treballat molt i li van dir:
-Pel teu aniversari havien pensat en regalar-te una altra cosa, però com que aquesta setmana t'has comportat molt bé, et regalarem el gos que vols .

Va arribar el 29 d'agost, l'aniversari de la Lucia, el moment perfecte per anar a la tenda d'animals a per el gos que ella volia. Al arribar a la tenda, van veure que malauradament, no hi havien gossos, tots s'avien esgotat. La Lucia es va posar molt trista i els seus pares li van dir:
-No et preocupis, com que no hi han més gossos, et deixarem que tries dos animals.
Van a anar a la part on hi eren els camaleons:
-Jo vull això! -Va dir la Lucia - Jo vull això, vull un camaleó! - i els pares van contestar:
-Bé, però que farem, no hi ha lloc per a un camaleó a casa...
-Si que hi ha! - replicà la Lucia -el podem deixar lliure per casa.
-Si clar -va contestar la mare -trencarà tots els mobles.
-No!-Va afegir la Lucia -els camaleons mengen mosques, no trenquen mobles.
Com que no van arribar a un acord i a la mare no li feia molta gràcia, finalment va dir:
-Si no agafes un camaleó, et deixo que tries 3 animalets.
La Lucia es va posar molt contenta, perquè el que en principi seria una mascota, ara ja serien tres!.
Caminant per la tenda, van veure una mostela. La Lucia per convèncer a la mare li va dir:
-Mira mare! Una mostela! M'han dit que son molt afectuoses, suaus i no fan soroll.
La mare convençuda li va contestar:
-Bé, doncs ja tens la primera mascota, et queden dos mes per triar.
Continuaven caminant per la tenda i van arribar fins al passadís de les serps i la Lucia, que sabia que a la seva mare ni li feien molta gràcia els rèptils, es va dirigir al seu pare:
-Mira pare! Aquesta serp és única en el món, es molt juganera i té tants colors que sembla un arc de sant Martí.
El pare encantat amb la serp li va dir:
-Bona idea! Doncs ja tens la segona mascota, ara et falta la tercera i última.
La Lucia va pensar que la mostela podia caminar, la serp reptava i ara li faltava un animal que pogués volar.
Just en aquell moment, va escoltar un soroll que provenia de l'altra part de la tenda; eren uns ocells cantant entre els quals la Lucia es va fixar en una cotorra:
-Ja ho tinc clar! La meva tercera mascota serà la cotorra!




D'aquesta manera, la Lucia i els pares van tornar a casa amb els tres animalets.
Durant els primers dies tot era molt bonic: la Lucia estava contenta amb les seves mascotes, li feien companyia i a més les mostrava orgullosa a totes les seves amigues.
Peró, amb el pas dels dies, les coses es van començar a complicar...

                                                                                                  Grup de 6é. Escola Ausiàs March

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada