Un dia més, el Melito esperava a la porta de l’institut per fer la guitza a la Rosa, a la Maria i a la Mireia, tenia aquell costum des que anaven a l’escola. Encara se’n recordaven de la primera broma que els va fer: els hi va ficar globus d’aigua a la cadira perquè explotessin quan s’asseguessin, i només tenien 5 anys! Però, sobretot se’n recordaven de la més pesada. Estaven a sisè, eren al gener, i el Melito va posar a les cadires de les noies una pega de contacte. Evidentment, les noies van seure sense adonar-se de que s’havien quedat enganxades, i quan van intentar aixecar-se se’ls van trencar els pantalons!
Unes setmanes més tard, el detectiu va portar un informe sobre el Melito a les noies, on deia que el seu punt feble era la Maria, perquè estava enamorat com un boig des de l’escola.
Quan les noies ho van veure, es van quedar molt sorpreses, ja que mai les deixava en pau. Llavors, la Mireia va tenir una idea. Podien fer veure que la Maria tenia un accident, així ell se sentiria molt trist.
Aquella mateixa tarda, la Mireia i la Rosa van anar a comprar escuma perquè la Maria la tingués amagada al lavabo. Mentrestant, la Maria s’havia d’encarregar de convèncer al Melito de que vingués a casa seva aquella nit. Després de molt insistir, va quedar amb el Melito a casa seva.
A les nou del vespre, el Melito va arribar a casa de la Maria i van començar a sopar. A mig sopar, la Maria li va dir al Melito que havia d’anar al lavabo. Com el Melito va veure que trigava massa, va anar a comprovar que la Maria estava bé...
Continuació del conte ...
El Melito va trucar a la porta del lavabo, però la Maria no contestava. Finalment va decidir entrar i es va trobar que la Maria no hi era. Però en un lloc quedava una estranya escuma. El Melito es va posar a buscar alguna pista i va veure una part d’una nota misteriosa:
Per darrere posava:
“Al taronger trobaràs la saviesa total”
El Melito es va encaminar cap al parc. Quan va arribar, va veure que no hi havia ningú, però a un taronger va trobar un altre tros de mapa:
“Aigua ve, aigua va,
i una cua de balena veuràs”
Va seguir el camí cap a la plaça i pel camí es va trobar una mica d’escuma i el Melito es va il·lusionar i va anar corrent. Al mig de la plaça va veure la font, es va apropar i va veure un altre tros de mapa:
“Mira les làpides,
una sorpresa et trobaràs”
.jpg)
El Melito es va posar molt nerviós i va anar corrent al cementeri. Quan va arribar es va adonar que a una làpida posava el seu nom: “Maria”. Es va pensar que era el nom de la seva amiga, però en un cantó de la làpida hi havia l’últim tros de mapa:
“Encara ets a temps
d’arribar a rescatar-la”
El Melito corria i corria per arribar a rescatar-la. Va arribar a l’escola, va veure a porta oberta va entrar. A dins eren els llums tancats, es va posar a buscar l’interruptor de la llum i de sobte els llums es van encendre. Va veure que estaven tots els nois i noies de l’escola i van cridar a cor: “Innocent!!!!”
El Melito va entendre que estava malament fer bromes. A partir d’aquest moment, el Melito va deixar de fer aquelles trapellades i es va centrar en els seus amics.
Fi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada