VIATGE A MIAMI ( 6A grup A ESC Pau Sans - 1C INS Can Vilumara )
Hi havia una vegada tres germans, en Peter de tretze anys, la Clàudia de deu i en Jack, el petitó, de cinc. Vivien amb els seus avis a Barcelona. La seva mare, la Julie, se n'havia anat a treballar a Miami quan en Jack encara era un bebè. El seu pare va morir només néixer el petit.
S'estimaven molt els avis, però trobaven molt a faltar la seva mare. Tant és així, que un bon dia van decidir embarcar-se tots plegats per anar a buscar-la. No tenien diners per al viatge, és clar, així que van haver d'enginyar-se-les per aconseguir pujar en un vaixell que els portés a Amèrica.
Van comprar un inflable d'una persona i el van llençar al mar, just quan el vaixell salpava del port. Els vigilants van pensar que hi havia una persona a dins i es van llençar a l'aigua per rescatar-la. Aprofitant l'enrenou i la confusió general, els tres nois van poder ficar-se al vaixell.
Tot anava bé fins que van xocar amb un dels tripulants del vaixell i, en veure tres nens sols, els va demanar els bitllets. Van sortir corrents per coberta i es van amagar en uns bots d'emergència. Aquest empleat va cridar de seguida al capità que els va buscar per tot el vaixell. El capità estava a punt de descobrir-los quan va caure i sense voler va donar a la palanca que feia baixar els bots salvavides. Els nens van caure al mar dins d'un bot. Van agafar els rems i van remar i remar, allunyant-se del vaixell. Van quedar tan cansats de remar que es van quedar adormits.
L'endemà es van despertar molt a prop de la costa, van tornar a agafar els rems i van arribar fins a una petita illa. Van baixar del bot. No es veia cap rastre de civilització per enlloc. Tenien gana. De seguida van trobar una palmera plena de dàtils. En Jack es va enfilar a sobre d'en Peter i amb un pal que havien agafat a la platja va començar a donar cops als fruits. De seguida en va caure uns quants. Van menjar-ne un bon grapat.
Tot seguit, els tres nens van seure a terra per parlar i decidir què fer. Van pensar que primer de tot caldria fer un tomb per l'illa a veure si trobaven alguna cosa interessant.
Així que es van ficar uns quants dàtils a les butxaques i van emprendre el camí.
Quan ja portaven gairebé una hora caminant …
Va començar a ploure. Els nois estaven cansats , perduts i no sabien que fer:
- Si tinguéssim una barca – va dir la Claudia.
- Mira! Mira! És la nostra barca! – va dir en Peter.
Sí, però té un forat – va dir en Jack.
Van anar corrents a la barca, però, en Jack va ensopegar amb una pedra. En Peter es va adonar i va tornar enrere a buscar-lo:
- Jack, Jack aixeca´t! Hem de refugiar-nos de la pluja- va dir en Peter.
- No puc, em fa mal el turmell- va dir en Jack.
En Peter el va agafar en braços i el va portar fins una cova que hi havia al costat de la barca. En Peter li va mirar el turmell i va veure que se l’havia trencat.
La pluja ja no queia i van poder sortir a veure la barca. Els va costar una nit reparar-la. La van portar a la costa, la van omplir amb provisions i quan van estar a punt d’embarcar, en Peter es va adonar que no tenien ni rems ni vela ,així que, la Claudia va anar a buscar unes fulles de palmera i en Peter va anar a buscar fusta perquè els fes de rem. En Jack es va quedar sol menjant dàtils, quan de sobte , va aparèixer un home amb llança que el va agafar i se’l va emportar entre els arbres:
- Peter, Claudia ajuda! Ajuda!! Aaaaaaahhhh!!! –
En Peter i la Claudia es trobaven a la costa, a prop de la barca, quan van sentir els crits d’en Jack. Els nois van mirar a terra i van veure indicis que havien lluitat .
- O no ,han capturat en Jack!!! - van dir tots dos alhora
Els nois estaven desesperats, no sabien què fer, fins que van veure unes petjades que anaven fins una cova. Van entrar i van veure en Jack saltant i un home molt estrany:
- Per què has raptat el nostre germà?. Què vols de nosaltres??!!- va dir en Peter amb un pal a la mà.
- No li facis res Peter, m’ha curat el peu, mira ja puc caminar.
En Peter va deixar el pal i li va preguntar qui era i què feia en aquella illa:
-Sóc un nàufrag que va ser desterrat en aquesta illa deserta. Conec moltes cures,i quan vaig veure la caiguda del vostre germà, vaig decidir ajudar-lo .
Es van quedar parlant molta estona fins que es van adonar que havien de marxar abans que es fes fosc. El nàufrag els va preguntar si podia anar amb ells ja que, en aquella illa ,se sentia sol. Els nens van acceptar encantats.
Una vegada en alta mar, no sabien on anar fins que una ràfega de vent els va arrossegar durant 3 dies i 3 nits.
- Mireu, mireu!!! Terra , terra! Hem arribat a Miami !- va dir la Claudia.
Els nens i el nàufrag van baixar a terra i van preguntar per la direcció on havien de localitzar la mare. Els nens van arribar al lloc i van preguntar per ella:
- Aneu per aquest passadís. – va dir un treballador.
Els nens ,entusiasmats, van entrar a la sala i van veure una senyora asseguda butaca. La dona es va girar cap a ells i es va aixecar :
- Peter , Claudia, Jack, sou vosaltres !- va dir ella amb llàgrimes als ulls.
Els tres nois van assentir amb el cap i es van abraçar. La mare els va explicar tot el que li havia passat i va dir:
- Sabeu què nois? Deixaré aquest treball i tornaré amb vosaltres!!
Els nois es van alegrar molt. Tota la família va agafar el vaixell que sortia a las tres de la tarda i van tornar a casa. Per cert, van ser molt feliços per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada